Ostres, Si recordo que tenia que restar a la Laboral aquella nit, estava intern, però tot i tenir un control l’endemà aquella nit la vaig passar a la ciutat de gresca. Començava a sortir amb la noia que amb el temps comparteix la seva vida amb mi. Coses de joventut.
El fatídic dia al anar a la parada dels “Plana” ens van dir que els autocars no podien anar a la Laboral. Els empleats de Plana no ens van dir gran cosa, potser espantats. La radio va ser la font d’informació.
Mes tard el patiment pels companys, trucar a casa per tranquil•litzar els pares, trucades amunt i avall, no teníem mòbils i era mes complicat.
Després les històries, les noies del Merce Rodoreda, els nois dels altres sis col•legis fugint per la platja fins la Pineda, els vidres trencats dels tallers-laborratoris, i moltes mes.
Al cap d’uns dies i veient els danys que es van produir tant al rack com a les fàbriques properes, dipòsits de BASF, vam donar gràcies per la protecció de la “Mare de Déu del Polígon”.
Tots vam tenir molta sort aquella nit.
↧
Per: Joan Pareja
↧